Objectius

Objectiu general:

Recopilar, documentar i difondre els coneixements populars de la cultura rural a Catalunya per tal de valorar-lo com a patrimoni, i facilitar la seva divulgació a la societat.

Objectius específics:

• Crear una plataforma per al treball i l’intercanvi d’experiències dels col·lectius que es dediquen a la recerca, difusió i revaloració de la cultura rural catalana.

• Centralitzar en una base de dades la documentació existent sobre la cultura rural per tal d’obtenir una visió de conjunt i poder enfocar noves recerques.

• Catalogar i estructurar en àrees de coneixement el saber popular de l’àmbit rural català.

• Promoure la conscienciació i sensibilització entorn a la necessitat de conservar el coneixement local de la cultura rural, tenint present el valor estratègic del món rural.

• Facilitar la transmissió del coneixement tradicional i el diàleg intergeneracional, i, alhora, entre l’àmbit rural i urbà a Catalunya.

• Afavorir el treball interdisciplinar per a la consideració d’aquest coneixement en els plans i programes d’actuació regional o local sobre la gestió dels recursos naturals del territori, i les oportunitats que ofereixen.

Tot i la voluntat de recopilació i divulgació del projecte arrels. conreu de sabers, el coneixement es troba en constant evolució i un dels grans reptes és conservar-lo viu en el territori a partir d’iniciatives que el revaloritzin i el posin en pràctica. Per això, el projecte, sobretot, vol difondre noves formes d’aplicació d’aquest coneixement en l’actualitat.

Continguts

Tenint en compte la complexitat alhora de definir conceptes tan transversals com cultura, saber popular o món rural, així com la seva transdisciplinarietat, a arrels. conreu de sabers es pretén incloure aquells coneixements que fan referència directament a la gestió i ús dels recursos naturals, principalment els que s’han dut a terme a partir de les activitats primàries, però també altres coneixements com l’ús de plantes medicinals, l’arquitectura rural, l’artesania o la gestió de l’aigua. També s’ha tingut en compte la contextualització social i econòmica d’aquestes pràctiques tradicionals, com element indispensable per entendre l’activitat i l’evolució de la cultura rural.

La cultura rural i el coneixement ecològic local

La cultura rural ha estat basada en un coneixement, bàsicament de transmissió oral, adquirit a partir de l’experiència i de l’observació del medi a llarg termini, el qual ha estat anomenat per alguns investigadors com el coneixement ecològic local, coneixement tradicional, coneixement indígena o saber popular, amb alguns matisos epistemològics.

S’utilitza la paraula tradicional per descriure’l però aquest concepte podria implicar que es tracta d’un coneixement rígid i estàtic enlloc de dinàmic i evolutiu, tal i com és en realitat. També s’ha utilitzat el mot “popular” per designar aquest coneixement perpetuat per la transmissió oral i no verificat per la ciència moderna.

L’evolució del coneixement

Actualment alguns factors condicionen el manteniment i transmissió dels coneixements populars de la cultura rural. A grans trets alguns dels principals factors són:

• Els canvis socio-econòmics del sector primari, que sovint s’expressen en l’abandonament de les activitats primàries i, conseqüentment, del medi.

• La generalització d’un model socio-cultural urbà.

• El predomini del coneixement cientifico-tècnic en les tasques primàries.

El coneixement tècnic propi de l’evolució científica i tecnològica està basat en el mètode experimental i en la compartimentació dels camps científics, que ha donat lloc a una dualització entre la natura i cultura. El coneixement ecològic local, en canvi, es basa en l’experiència i manté els conceptes de natura-cultura sota una percepció agregada. Per això, pot ser una eina útil per a la gestió dels ecosistemes, sobretot tenint en compte la incertesa que presenten els escenaris futurs i la necessitat de disposar del màxim d’alternatives en el context de canvi actual.

No es pretén una mirada nostàlgica a temps passats sinó vetllar per recuperar les pràctiques per poder readaptar-les al context actual. A dia d’avui, aquests coneixements encara s’apliquen en algunes explotacions. D’altra banda, cal tenir en compte que aquests coneixements no sempre són vàlids i caldrà matisar-los en determinats contextos.