Recopilar, documentar i difondre els coneixements populars de la cultura rural a Catalunya per tal de valorar-lo com a patrimoni, i facilitar la seva divulgació a la societat.
• Crear una plataforma per al treball i l’intercanvi d’experiències dels col·lectius que es dediquen a la recerca, difusió i revaloració de la cultura rural catalana.
• Centralitzar en una base de dades la documentació existent sobre la cultura rural per tal d’obtenir una visió de conjunt i poder enfocar noves recerques.
• Catalogar i estructurar en àrees de coneixement el saber popular de l’àmbit rural català.
• Promoure la conscienciació i sensibilització entorn a la necessitat de conservar el coneixement local de la cultura rural, tenint present el valor estratègic del món rural.
• Facilitar la transmissió del coneixement tradicional i el diàleg intergeneracional, i, alhora, entre l’àmbit rural i urbà a Catalunya.
• Afavorir el treball interdisciplinar per a la consideració d’aquest coneixement en els plans i programes d’actuació regional o local sobre la gestió dels recursos naturals del territori, i les oportunitats que ofereixen.
Tenint en compte la complexitat alhora de definir conceptes tan transversals com cultura, saber popular o món rural, així com la seva transdisciplinarietat, a arrels. conreu de sabers es pretén incloure aquells coneixements que fan referència directament a la gestió i ús dels recursos naturals, principalment els que s’han dut a terme a partir de les activitats primàries, però també altres coneixements com l’ús de plantes medicinals, l’arquitectura rural, l’artesania o la gestió de l’aigua. També s’ha tingut en compte la contextualització social i econòmica d’aquestes pràctiques tradicionals, com element indispensable per entendre l’activitat i l’evolució de la cultura rural.
La cultura rural ha estat basada en un coneixement, bàsicament de transmissió oral, adquirit a partir de l’experiència i de l’observació del medi a llarg termini, el qual ha estat anomenat per alguns investigadors com el coneixement ecològic local, coneixement tradicional, coneixement indígena o saber popular, amb alguns matisos epistemològics.
S’utilitza la paraula tradicional per descriure’l però aquest concepte podria implicar que es tracta d’un coneixement rígid i estàtic enlloc de dinàmic i evolutiu, tal i com és en realitat. També s’ha utilitzat el mot “popular” per designar aquest coneixement perpetuat per la transmissió oral i no verificat per la ciència moderna.
Actualment alguns factors condicionen el manteniment i transmissió dels coneixements populars de la cultura rural. A grans trets alguns dels principals factors són:
• Els canvis socio-econòmics del sector primari, que sovint s’expressen en l’abandonament de les activitats primàries i, conseqüentment, del medi.
• La generalització d’un model socio-cultural urbà.
• El predomini del coneixement cientifico-tècnic en les tasques primàries.
El coneixement tècnic propi de l’evolució científica i tecnològica està basat en el mètode experimental i en la compartimentació dels camps científics, que ha donat lloc a una dualització entre la natura i cultura. El coneixement ecològic local, en canvi, es basa en l’experiència i manté els conceptes de natura-cultura sota una percepció agregada. Per això, pot ser una eina útil per a la gestió dels ecosistemes, sobretot tenint en compte la incertesa que presenten els escenaris futurs i la necessitat de disposar del màxim d’alternatives en el context de canvi actual.
No es pretén una mirada nostàlgica a temps passats sinó vetllar per recuperar les pràctiques per poder readaptar-les al context actual. A dia d’avui, aquests coneixements encara s’apliquen en algunes explotacions. D’altra banda, cal tenir en compte que aquests coneixements no sempre són vàlids i caldrà matisar-los en determinats contextos.











